A principis del segle XX, l’agricultura de regadiu amb l’arròs i l’agricultura de secà amb les oliveres, els garrofers, la vinya i els cereals es situaven com a principal font de riquesa de la població. L’arròs era l’ànima de l’economia local.

Però aquest creixement demogràfic també va afavorir el desenvolupament de la indústria de transformació de productes agraris, amb la instal·lació de molins arrossers i altres indústries. Els primers molins d’arròs es construïren a final del segle XIX, dintre del nucli urbà, però s’originaren diversos incendis que van fer veure que seria millor construir-los als afores. L’expansió urbana que es produïa a partir del nucli antic, des del carrer de Sant Josep enfora, va originar la construcció de nous barris com el del Grau i la Torreta, mentre que la urbanització de l’espai comprés entre la carretera de Vinaròs o de la Ràpita i la carretera de Santa Bàrbara va originar el barri de l’Eixample.

Altres transformacions importants que va viure la població al tombant del segle XIX i principis del XX, van ser la posada en marxa d’obres urbanístiques i de comunicació, la dotació de nous serveis educatius i sanitaris, i la creació des de la societat civil d’entitats socioculturals i periòdics com El Faro i El Liberal, que es publicaven a Amposta en la primera dècada del segle XX.