La indumentària tradicional és un dels aspectes essencials de la Festa. Gràcies a la celebració de la Festa del Mercat, s’ha generat un gran moviment de persones i famílies senceres d’Amposta que han recuperat peces originals que conservaven i d’altres que s’han fet els vestits nous, fet que ha propiciat alhora una revifalla del món de les modistes.

“En el món tradicional, i no només entre la gent més popular, la roba (tant la del parament de la llar com la de vestir) era ben escassa, i cabia bé en una caixa o en un bagul, perquè com se sap els armaris són uns mobles prou moderns. A casa nostra, una mateixa peça de roba, fos uns calçotets, una faldilla o un gipó o una camisa, es duia  durant anys, i si calia s’apedaçava i es sargia repetidament, i després d’això, de vegades, encara s’heretava! En l’extrem oposat de les desigualtats socials, els vestits i els complements, també fets a mida, però molt més rics i complexos, expressaven –i preservaven- el prestigi i la jerarquia socials dels que el duien.” M. Carme Queralt, antropòloga

Entre la indumentària popular i tradicional que es va confeccionar i lluir a Amposta a finals del segle XIX i els primers anys del segle XX (tot i que algunes persones grans van portar-la fins als anys 1980), trobem peces que són tradicionals i pròpies dels pagesos de l’època, fossin jornalers, propietaris o benestants, i també peces sorgides de la moda d’aquell moment. Hi ha vestits i complements de mudar i de diari, i també roba de treballar d’altres col·lectius com ara els menestrals o els comerciants, i uniformes de músic reproduint els que portaven els músics de la Lira i la Fila.

La indumentària, a més, també distingia la posició social de qui la portava. Entre els pagesos, la roba de mudar també era molt diferent a la dels dies de cada dia o els dies de feinejar.

Indumentària femenina

85_Mitja.jpg

Entre els elements de la vestimenta femenina de mudar hi trobem la "camisa blanca de cotó, escotada. Calçons blancs de cotó, amb betes, fins als genollos. La costilla de tela forta de cotó, subjectada amb gafets o botots. Cobrecorset, de coto blanc. Faldetes blanques emmidonades, amb butxaques. Falda negra o color fosc de tela adamasquinada. Gipó, a joc amb la falda o de color negre; mantó negre de seda, amb serrell. A l'hiver, portaveu un xal negre de llana, fet de punt o una toquilla negra de llana, també feta de punt. Calces negres de llana. Quant als complements, agulla de pit per tancar el mantó; arracades llargues d'or i pedres de color. Ventall amb borla" (El vestit tradicional d'Amposta. La seva època, de Màrius López Albiol").

Pel que fa a la dels dies feiners, les dones protegien les seves vestimentes amb grans davantals de color fosc o roba de vies. A vegades, també es tapaven el cap.

Indumentària masculina

La vestimenta de pagés estava compost percamisa, habitualment de tela blanca, calçons negres i de llarg fins al genoll, calcetins negres i el jupetí, una armilla seense mànigues també de tela negra, i barret. També portaven faixa, que era del mateix color que els calçons i el jupetí. 

199_Mitja.jpg

190_Mitja.jpg

 

Taller d'indumentària tradicional

Des del 2008 que es ve realitzant el Taller d’indumentària tradicional, un taller - curs de formació que els dos primers anys va incidir en els vestits i de mudar i de diari, i també roba de treballar d’altres col·lectius com ara els menestrals o els comerciants, i uniformes de músic reproduint els que portaven els músics de la Lira i la Fila.

Les peces que es van reproduir en aquest taller són molt diverses: es tracta de vestits tant d’home com de dona, de xiquet i de xiqueta. Per a cadascuna d’elles es van treure els patrons, es van seleccionar les teles més adequades, i es van escollir els detalls que reproduïen el més exactament possible la confecció de l’època, tant en el moment de tallar, com en encarar, embastar, cosir, sobrefilar o fer traus a mà, com en cosir les diferents parts d’una peça a la màquina de cosir.

Entre la cinquantena de peces confeccionades trobem indumentària femenina, masculina i infantil.

Indumentària femenina, es van confeccionar dos faldes, una estampada i una de quadrets; una falda lila, quatre gipons, cadascun d’un color: gris, veig, marró i negre; dos manteletes de roba i dos de llana, dos butxaques, dos davantals, un de blanc i un de negre; i dos faldes i dos gipons de dona benestant.

Indumentària masculina, es va confeccionar una jaqueta i un pantaló de pagès a conjunt, pantalons, jupetins, dos camises llises, una blanca i l’altra grisa; camises ratllades, brusons negres, dos calçotets de vieta, i un guardapols.

Indumentària infantil, es va confeccionar un pantaló, una camisa, un brusó, una faixa, dos pantalons grisos i una bata d’escola de xiquet; i de xiqueta dos vestits, i unes faldilles i un gipó negres. 

Els 2 darrers anys, aquest taller, sense perdre la seva essència,  ha incidit en els complements de vestir. Amb el nom de Taller de tècniques i complements d’indumentària de la Festa del Mercat: calça, ganxet, puntes (“bolillo”), serrells de mantó, etc.; es van organitzat diferents grups de treball i d’intercanvi de coneixements de les dones ampostines per aprendre a realitzar toques, mantons, calces de pagès, colls i punys de gipons, puntes per a mocadors i altres peces de roba, i altres peces i complements dels vestits de la Festa.